El Rang Dinàmic: el que defineix si una imatge té qualitat
Durant anys les campanyes de màrqueting de marques com Canon, Nikon i fins i tot l’oblidada Sanyo, ens venien (i en algunes gammes ens ho segueixen venent) que la millor càmera era la que tenia més megapíxels i la que gravava en full HD.
En una època on la fotografia i el vídeo digital estaven florint s’entenia aquesta guerra per la quantitat de píxels. Actualment, una foto de 12 megapíxels correspon a un fotograma d’un vídeo 4K, amb aquesta resolució tindríem prou per pujar les nostres fotos preferides a Instagram. Pel que la lluita de megapíxels avui dia només es justifica amb que puguis ampliar i fer zoom digital sense perdre molta qualitat.
Els professionals de la fotografia i el vídeo ja ho saben: Les marques actualment lluiten entre si per aconseguir el major rang dinàmic en vídeo. Per què en fotografia no? Perquè les càmeres digitals professionals tenen aquest problema solucionat si es disparen les fotos en format RAW, és a dir, un negatiu digital que conserva moltíssima informació de la llum i els colors. Precisament per això últim, en vídeo conservar el major rang dinàmic possible és un desafiament, ja que cada segon de vídeo són entre 24 i 30 fotogrames, i només les càmeres de cinema, són capaces de filmar vídeos RAW, però tenen un preu inassequible i no són per res pràctiques en, per exemple, un casament.
En el meu vídeo a YouTube t’explico amb més detall que és el Rang Dinàmic i entendràs millor perquè visualment és el que ens ofereix la sensació de qualitat:
